1. |
Estàs tu sol
03:35
|
|||
|
Estàs tu sol. (Daniel Rosell)
Estàs tu sol, en el vagó;
estàs mirant, pel finestral.
Estàs cansat, per a pensar;
no saps on vas, però te’n vas.
I cap de tots, és el teu lloc.
I cap soroll, et porta enlloc.
Ja veus com ve, poc a poc el fred;
no deixes que et clave les dents.
Estàs tu sol, en el vagó;
estàs mirant, pel finestral.
I cap de tots, és el teu lloc.
I cap soroll, et porta enlloc.
|
||||
2. |
Viatgers
02:42
|
|||
|
Viatgers. (Daniel Rosell)
Som viatgers, dins un espai i un temps,
passatgers, cap a un destí tan incert.
Qui diu que es sent tan segur de si mateix,
qui diu que no mai més dubtarà la caminar.
I ara, pot ser, ja no trobem el temps,
per navegar, per escapar d´aquesta boira.
I ara, després que tot es veja tan fosc, no dubtarem.
Sense odi, sense dubtes, sense rencor, sense por,
sense cap malson, sense cap temor.
Som viatgers, dins un espai i un temps,
passatgers, cap a un destí tan incert.
|
||||
3. |
Altra volta
02:49
|
|||
|
Altra volta. (Daniel Rosell)
No sé perquè em torne a equivocar,
no sé perquè torne a rectificar.
I no veig que el camí s’ha fet massa llarg
i no veig que ho voré bé quan no em faça mal.
Sé que esta volta no m’ha donat igual,
sé que esta volta comence a vore-ho clar.
I l’excusa que m’enganya no funcionarà
i la porta que m’amaga ja no tancarà.
Ja estem ací, en este punt de l’embut
Ja estem ací, altra volta sense resposta
Ja estem ací, en este punt de l’embut
Ja estem ací, altra volta sense resposta.
|
||||
4. |
Terrats
02:57
|
|||
|
Terrats. (Daniel Rosell)
Després de la nit què et veig,
no puc pensar en més ni volent.
I sé que el més prop que estaré
dels teus llavis serà bevent un glop del teu got.
I em sent com un arbre del parc,
incapaç de moure´s allà plantat.
I quan camine pels terrats
aguaitant a vore si et veig passar,
i quan camine pels terrats
travessant el cel que ens separa,
i quan camine pel terrats
allargant la nit fins l´alba.
I per més que busquí el remei,
contra aquest mareig no puc fer res.
I sé que ho saps perfectament,
que em descol·loques fàcilment.
I em sent com un arbre del parc,
incapaç de moure´s allà plantat.
I quan camine pels terrats
aguaitant a vore si et veig passar,
i quan camine pels terrats
travessant el cel que ens separa,
i quan camine pel terrats
allargant la nit fins l´alba.
|
||||
5. |
Com un colom perdut
03:07
|
|||
|
Com un colom perdut. (Daniel Rosell)
El pas del temps,
vos guiarà
com nàufrags en la mar
La boira va
ennuvolant,
el lloc que haveu deixat
Et sents sense rumb,
com un colom perdut.
Et tractes d’orientar
enmig de la mar.
I a poc a poc,
aneu trobant,
nius per arrelar.
El pas del temps,
vos guiarà
com nàufrags en la mar.
Et sents sense rumb,
com un colom perdut.
Et tractes d’orientar
enmig de la mar.
|
||||
6. |
Hakone
03:37
|
|||
|
Hakone. (Daniel Rosell)
El temps no cura res,
soles t’acostuma a allò que tens,
a que algunes coses
potser estan canviant
i ho has d’acceptar.
Tens raó
en fer el que vols,
no canviaràs el temps
soles per diners.
I a poc a poc,
endivines per on va anar el joc.
Al teu voltant
tot pareix que està engranat,
i per més que corres,
tens la sensació,
que te tenen on volen,
que te tenen on volen.
I a poc a poc,
endivines per on va anar el joc.
|
||||
7. |
Vint anys
02:39
|
|||
|
Vint anys. (Daniel Rosell)
Si les coses que u vol estigueren a l´abast,
si em volgueres el mateix que fa vint anys.
Que t´importa que et vullga, si tu no em vols ja,
el amor que ja ha passat no es pot recordar.
No veig com deixar-te anar del meu cap,
no veig com deixar-te anar del meu cap.
Ni tu ni jo deguérem haver-nos volgut tant,
ni tu ni jo deguérem deixar-se estar.
Que t´importa que et vullga, si tu no em vols ja,
el amor que ja ha passat no es pot recordar.
No veig com deixar-te anar del meu cap,
no veig com deixar-te anar del meu cap.
|
||||
8. |
I mentrestant
03:40
|
|||
|
I mentres tant. (Daniel Rosell)
A voltes és millor no parar-se,
a voltes és pitjor anar-se’n.
Saps que dos i dos, no sempre en son quatre
i que d’on no n´hi ha, no es pot traure.
I mentres tant anem tirant, entre els llençols de la ciutat,
al divan d’algun psicòleg, al braç de qui ens engronse.
I ara ja no cal mirar cap arrere o cap avant,
escoltant algun monòleg d’algú de qui ens envolte.
Vas per la meitat del viatge,
ho saps però no vols adonar-te’n.
El que veges clar, que no s’ascape
i el que veges mal, que no t’amargue.
I mentres tant anem tirant, entre els llençols de la ciutat,
al divan d’algun psicòleg, al braç de qui ens engronce.
I ara ja no cal mirar cap arrere o cap avant,
escoltant algun monòleg d’algú de qui ens envolte.
I mentres tant anem tirant, entre els llençols de la ciutat,
al divan d’algun psicòleg, al braç de qui ens engronce.
I ara ja no cal mirar cap arrere o cap avant,
escoltant algun monòleg d’algú de qui ens envolte.
|
||||
9. |
Aquesta nit
02:58
|
|||
|
Aquesta nit. (Daniel Rosell)
Si te'n vas aquesta nit, no tornes quan ploga.
Si te'n vas lluny d'ací, no et deixes res a dir.
Si te'n vas, sàpies que demà no vuic trobar-te a faltar.
Si te'n vas aquesta nit, no patisques per mi.
Ja no veig el teu somriure cada colp que em veus,
ara veig l'ambivalència de qui no sap que sent,
ja no senc que tu m'estimes tant com jo volgués,
ja no et senc tan a prop meu,
ja no et senc tan a prop meu.
Ningú no va dir que fos fàcil, però si més no hem arribat fins a ací,
ningú no va dir que fos fàcil, però si més no hem arribat fins a hui,
ningú no va dir que fos fàcil, però si més no hem arribat fins a ací,
ningú no va dir que fos fàcil.
Ja no veig el teu somriure cada colp que em veus,
ara veig l'ambivalència de qui no sap que sent,
ja no senc que tu m'estimes tant com jo volgués,
ja no et senc tan a prop meu,
ja no et senc tan a prop meu.
Si te'n vas aquesta nit, no tornes quan polga.
Si te'n vas lluny d'ací, no et deixes res a dir.
Si te'n vas sàpies que demà, no vuic trobar-te a faltar.
Si te'n vas aquesta nit, no patisques per mi.
|
||||
Daniel Rosell Valencia, Spain
Daniel Rosell presenta 'Les ombres', el seu nou disc produït pel Ferran Palau i el Jordi Matas (col·laborador habitual de El petit de cal Eril i el propi Ferran Palau). Un recull de nou cançons on l’autor reflexiona al voltant de la idea de que la part visible de les coses potser no correspon del tot amb la realitat, simplement són “Les ombres”. ... more
If you like Daniel Rosell, you may also like:
Myōboku - "Myōboku"
by Foehn Records
featured on Bandcamp Radio Mar 31, 2020
go to album
if no one else cares, why should I care?
by Good Good Blood
Pairing lo-fi indie rock with silvery folk instrumentation, the self-described "bedroom pop wizard" casts a cozy, poignant spell.
go to album
The singer-songwriter's first solo album in three years is a radiant, intimate return to form.
go to album
The In-Between
by Dolly Valentine
Beautiful ballads wreathed with mist, “The In-Between” boasts gentle melodies and rich Americana arrangements.
go to album
A hushed and low-lit EP from this Melbourne musician, where dreamlike melodies drift across a bed of tender guitar.
go to album
Six Million Miles From Nowhere
by Spaceman
As Spaceman, Stephen Munson of UK cult band Living In Texas makes lo-fi pop that shuffles and stomps.
go to album
Ursa Major Moving Group
by Ursa Major Moving Group
Combining dreamy atmospheres, intricate melodies & captivating songwriting, “Ursa Major Moving Group" is a mesmerizing musical experience.
go to album
